Rondalles amb Xavi Castillo
El 14 d'octubre vam tindre la sort de gaudir amb la companyia de Xavi Castillo, que ens va parlar de la seua trajectòria i ens va oferir trucs, curiositats i algunes rondalles molt divertides.
Personalment mai li havia vist actuar, i no sols va resultar una sorpresa molt divertida, també em va fer contemplar les rondalles amb altres ulls.
Normalment, quan les llegim en classe o pel nostre compte hi ha una tendència a prendre-se-les molt de debò, declamant i sent molt fidels al text. Sembla que aqueixa és la forma correcta d'acostar-se a elles, amb respecte i amb un lleu toc de fantasia però mantenint la narrativa d'un conte de tradició oral.
Però gràcies a Castillo, ara tinc una nova perspectiva. Veure-li actuar m'ha fet prendre consciència del vertader origen de les rondalles, de com s'havien de comptar quan van nàixer. Narracions orals, fetes per a divertir-se i alliçonar però dirigides a un públic senzill, fins i tot infantil. Per tant, havien de tindre multitud de moments còmics per a captar la seua atenció, caracteritzacions senzilles però que despertaren la imaginació del públic, intervencions dels assistents per a implicar-los en la història, etc. Tot això destinat a romandre en la seua memòria després de l'actuació, per a permetre'ls recordar-les i explicar-les al seu torn, mantenint-les vives.
El bon fer de Xavi i la seua professionalitat ens va capturar immediatament. Es notava que està acostumat a connectar amb el públic i reconéixer el que necessita a cada moment. Si bé afirmava que no havia fet mai una cosa així, parlar de les rondalles i del seu treball de manera divulgativa, i menys a uns futurs docents, en cap moment vam sentir que no sabia el que estava fent.
Al contrari, ens va anar donant diversos consells que anava intercalant entre els diferents fragments de rondalles i que a més va acompanyar amb les seues pròpies experiències.
Saber com van ser els seus inicis, els problemes als quals es va enfrontar, ens va fer recapacitar sobre el que serà el nostre inici com a docents, i el que suposarà enfrontar-nos al nostre propi públic a l'aula.
Considere que veure-li actuar en aquestes circumstàncies ha sigut un regal, perquè va establir amb nosaltres un diàleg molt fructífer i ens servirà amb tota seguretat en la nostra futura pràctica docent.
I per descomptat, ens divertim moltíssim, perquè el seu enginy i sentit de l'humor són memorables.
Comentarios
Publicar un comentario