Taller Literari: Rondalla enbastada

    Com segurament sabran, una rondalla és un relat curt popular que mescla elements de fantasia, realitat i llegenda. Estan dirigides a un públic infantil, amb trames senzilles que segueixen un esquema, i personatges sense molta profunditat.

    A la nostra comunitat, Enric Valor (1911-2000) va fer un increïble treball de recol·lecció i recuperació, publicant-les en diferents obres. Per eixemple, en les seues Rondalles valencianes (1950-1958), dona caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes.

Com he comentat, l'estructura de les rondalles segueix un patró i els de personatges són arquetips.
Però a més, sempre comencen amb una fórmula i acaben amb una altra.


    Exemples de fórmules inicials:

  • Això era i no era, una vila on hi vivia un...
  • Vol dir que, fa molts anys...
  • Vet aquí en aquell temps/ dels catorze vents/ que set n'eren bons/ i els altres dolents...
  • En un país molt llunyà... 

    Exemples de fórmules finals: 

  • Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat ; si no ha passat és mentida, si ha passat és veritat ; I val més creure-ho, que anar-ho a veure.
  • I conte contat, ja s'ha acabat.
  • Darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.
  • Xibilim, xibilam/ la rondalla s'ha acabat./ Per la ximenea se'n va el gat/ i el fum se n'ix pel forat.

 

    La rondalla embastada  és una activitat molt divertida per a fer amb l'alumnat a l'aula. D'aquesta manera no sols milloraran la seua comprensió lectora, expressió escrita i desenvoluparan la seua imaginació. També podem acostar-los un element molt important de la tradició i la cultura valenciana.

    Plantejarem una sèrie de preguntes seguint l'estructura que descriu Vladimir Propp en Morfologia del
conte,
i que converteix en recurs didàctic Rodari en Gramàtica de la fantasia.

 



 

    També ens fixarem en Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat de

Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà.


 

    Les preguntes que hauran de contestar per a construir el conte són:

  1. Qui pot ser l'heroi o l'heroïna de la història?
  2. Què pot desitjar o què li pot faltar per ser feliç?
  3. Qui aconsella o ajuda l'heroi?
  4. Com se'n va ca a l'aventura?
  5. Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí?
  6. On arriba al final del seu viatge?
  7. Allà viu el seu adversari. Com és?
  8. Primer, l'heroi és vençut. Com?
  9. Com l'ajuda l'amic?
  10. L'heroi s'enfronta de nou a l'enemic, però ara el venç i aconsegueix l'objectiu que buscava.

    Perquè el resultat siga més divertit, cada grup d'alumnes contesta a una pregunta i passa el foli al següent, llegint-se al final el resultat. 

Per a acabar, una rondalla que he compost seguint aquests passos:

    Heu de pensar i creure i creure i pensar que, fa molts anys, una xiqueta amb el pèl verd i els ulls grisos vivia en un poble molt xicotet. El que més li agradava en el món era llegir històries d'aventures, però mai havia viscut una. 

    La xiqueta sempre havia volgut visitar a una llagosta de les profunditats de la mar, però no acabava d'animar-se. Llavors, un fardatxo rosa li va ensenyar els misteris del kun-fu màgic de l'est.
Per fi se sentia preparada, i va agafar a la seua fidel banyera i va emprendre el viatge
    Durant el seu viatge primer un elefant la va reptar a una partida de cartes. Més tard es va trobar amb una zebra, que no la deixava creuar un pont si no li contestava a una endevinalla: soc blanca amb ratlles negres o negra amb ratlles blanques?. Finalment, es va trobar amb un dinosaure que bloquejava el camí. Estava plorant desconsolat. La xiqueta li va preguntar que què li passava. El dinosaure li va contestar que no entenia una cosa: si el petroli està fet amb fòssils de dinosaures (entre altres coses), el plàstic està fet amb petroli i els ninots de dinosaure són de plàstic… llavors els ninots de dinosaures són dinosaures de veritat?. La xiqueta li va acompanyar a la consulta d'un fuster màgic i va seguir el seu camí.

    Aleshores, va arribar a la bella casa de la llagosta en el fons d'un aquari. Però allí l'esperava el seu adversari, un pingüí excavadora gegant
Van barallar i el pingüí la va véncer fent-li cosquerelles fins que es rendeix
De sobte apareix el seu amic, el jardiner, que li presta el seu tractor.
La xiqueta aconsegueix véncer al pingüí gràcies a l'ajuda del seu amic i el tractor. Per fi pot berenar tranquil·lament amb la llagosta de les profunditats.

Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat ; si no ha passat és mentida, si ha passat és veritat ; I val més creure-ho, que anar-ho a veure.



 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Taller literari: les auques

Presentació

Resum: Una nova literatura per als nous lectors, de Teresa Colomer