Nostra animació lectora: Maite Carranza

Quan ens vam plantejar triar un autor o autora per a investigar a fons sobre la seua obra i fer una animació lectora, la primera decisió que vam prendre és que volíem que fora una autora.
Encara que hi haja moltes escriptores de literatura infantil, solen estar poc visibilitzades, menys en casos concrets que gràcies a l'èxit dels seus personatges reben major publicitat.

 Llavors, el que vam fer, va ser repassar la llista que hi havia en la documentació de l'assignatura i fer una primera cerca de les autores i la seua obra. Així descobrim a Maite Carranza, que cap havíem llegit abans, però que ens va interessar, sobretot perquè tenia obres per a diferents edats i amb temàtiques en principi molt divertides.

 Una vegada triada l'autora comencem a aprofundir en la seua biografia i vam anar a diferents biblioteques per llibres seus. Després de fullejar varis prenem la decisió de centrar la nostra animació en un llibre que ens havia agradat molt, Maleït Patufet, però tenint presents alguns altres.

 

Personalment vaig llegir Maleït Patufet (2009)  (que em vaig comprar), Les cartes de Coia (1988), Abel, l'aventurer (1993), Filomena Ficalapota (1992), Ostres, tu, quin cacau! (1986), En Maurici Serrell suat (1992), El Colom Pau (1997),  La revolta dels lactants (1987), i estic acabant El clan de la lloba (2005), el primer llibre de la trilogia La Guerra de les Bruixes.

Després de llegir diverses obres seues, decidim centrar-nos en les que estaven dirigides a xiquetes i xiquets més petits. El motiu principal va ser que són obres que es poden presentar tant a lectors valencià parlants, com als que ho aprenen com una segona llengua. Tenen un llenguatge senzill, frases curtes, trames fàcils d'entendre i són bastant divertides. A més, totes elles tenen il·lustracions, que sempre fan la lectura més amena per als primers lectors.

Vam triar:

•  Maleït Patufet (2009)
•  Les cartes de Coia (1988)
•  Filomena Ficalapota (1992)
•  En Maurici Serrell suat (1992

Seguidament venia la part més difícil, plantejar l'animació lectora. Vam estar buscant inspiració en internet i trobem moltes idees interessants, però algunes per falta de temps per a realitzar-les, altres perquè calia comprar bastants coses, ens costava trobar la nostra.

A la fi, vam decidir fer un teatre d'ombres xineses, perquè ens semblava que era la millor manera d'integrar totes les obres que volíem incloure i a més, fer que l'autora li parlara directament als xiquets i que interactuara amb els seus personatges.
També vam decidir fer les nostres pròpies marionetes, inspirades en les il·lustracions dels llibres. Amb això volíem que quan l'alumnat els llegira després de veure l'obra, els reconeguera i relacionara millor. 

Les parts més importants de la preparació van ser:

• Escriure el guió incloent informació sobre l'autora sense allargar-nos molt.
• Que cada personatge es presentara i fora interessant sense revelar molt del seu llibre. Volíem que després tingueren ganes de llegir-los.
• Construir el teatre d'ombres xineses.
• Fer les marionetes.
• Plantejar com anàvem a realitzar l'animació lectora i quins elements incloure: entrades, regals, disposició, muntatge, ...

Preparant les marionetes a casa

 

El teatre preparat pels meus companys

Tot seguit, per a practicar el diàleg, vam realitzar diverses videoconferències, ja que no vivim en la mateixa ciutat i alguns companys treballen i no es podien quedar després de classe a assajar. Així, vam anar polint el text i creant els nostres personatges.

A més d'això, aprofitem els dos dies d'animacions lectores anteriors a la nostra per a assajar en la facultat, ja que teníem uns vint minuts abans de la primera presentació dels nostres companys. 

Finalment, va arribar el moment de presentar-la als nostres companys, però ens vam trobar amb alguns problemes d'última hora. Havíem d'acostar molt la llum al teatre i les marionetes a la pantalla blanca perquè es veren bé, si no ho féiem creava una doble ombra i es perdien els detalls.
Així que disposàvem de poc espai per a moure'ns, per la qual cosa vam haver de col·locar-nos estratègicament per a poder moure les nostres marionetes.

 Sergio es va caracteritzar com el seu personatge i va rebre als companys en l'entrada mentre Almudena repartia un xicotet mapa amb els títols de les obres en el qual havien de marcar el recorregut de l'obra, com si fora el mapa d'un tresor.

 

 

 

Coia

Filomena regant les plantes

Maurici i la seua bicicleta

Un xicotet vídeo de la representació:

Després de la representació vam repartir una part del tresor entre el públic. Una moneda de xocolate, una espasa de pirata i un xicotet pergamí amb frases personalitzades de pirata.

Per concloure, vam quedar bastant satisfets amb el resultat i la reacció dels companys. Hi ha aspectes que ens haguera agradat millorar, per exemple, si tinguérem l'oportunitat de tornar a representar-la plantejaríem la pantalla d'una altra forma, perquè fora més còmoda. 

No obstant això, creiem que és una bona manera d'acostar a Maite Carranza i algunes de les seues obres als xiquets i xiquetes, i despertar en ells les ganes de llegir-les.

 I per si voleu saber més sobre l'autora, la seua obra i la nostra proposta, ací us deixem un tríptic que hem realitzat amb la informació més rellevant.