Les mestres i l’escola valenciana: una relació apassionant

Pilar Gregori, Jose Maria Esteve i Mª Carmen Agulló

 

        El dimarts 5 d'octubre vam acudir a la conferència Les mestres i l’escola valenciana: una relació apassionant.

        En primer lloc va intervindre Pilar Gregori, que ens va animar a acudir al VI Congrés d’Escola Valenciana que tindrà lloc els dies 9, 10 i 11 de desembre en la Universitat de València. Els seus eixos seran la Coeducació, la Diversitat i Plurilingüisme i la Transformació Digital. Durant les jornades intentaran respondre a preguntes com: 

• Quin paper juga l'educació a intentar aconseguir igualtat, tenint en compte la diversitat sexual i de gènere?  
• De quina manera podem treballar per a tots els col·lectius de la nostra societat?
• Com ha canviat la nostra relació amb la tecnologia des de 2020? I no sols de la part tècnica, també amb la cultural digital. Com podem des de l'escola donar resposta al repte que suposa l'ús de la tecnologia? Ús responsable, la seua presència a les aules, superar la bretxa digital,...

         També es realitzarà un homenatge a Empar Navarro, mestra valencianista i política valenciana de la Segona República amb un gran compromís social. 

 

        A continuació, va intervindre Mª Carmen Agulló, que ens va introduir en la història del valencià a les aules, destacant el paper de les dones en la seua defensa i implantació. Com bé va assenyalar, sempre es parla dels homes que van intervindre, però també hi havia dones. Estan realitzant una gran labor d'investigació històrica per a trobar-les i donar-les el protagonisme que es mereixen. 

 

        Va repassar la nostra història des dels inicis en el s. XIX, quan s'ensenyava valencià perquè l'alumnat entenguera l'escola en castellà; les associacions que es van posar en marxa durant la república (L'Associació Protectora de l'Ensenyament en Valencià i L'Associació de mestres valencians) però que no van poder continuar amb els seus projectes al començar la guerra civil; la repressió viscuda durant el franquisme, amb depuracions, presó i exili interior de multitud de mestres i mestres; com malgrat estar prohibit l'ensenyament en valencià es van continuar realitzant activitats que ho promovien el marge de l'escola pública, com els Jocs florals de Lo Rat Penat; que a les escoles cooperatives (moltes vegades organitzades pels propis pares o mestres) sí que tenia presència el valencià; com la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat es va convertir en un espai de trobada de mestres, on s'impartien cursos de valencià, tenien una biblioteca amb llibres en valencià i podien formar-se en continguts que la Normal de València no oferia (tenien classes d'esperanto però no de valencià)

Després va parlar de la primera escola en valencià l'any 1968 en Tramuntana, les escoles cooperatives (Gavina, El Rotgle,…); la LGE de 1970, que va permetre introduir el valencià a les escoles públiques com a optativa (les deien “lenguas vernáculas”); com en aprovar-se en 1983 la Llei d'ús i ensenyament del valencià van poder obrir-se les primeres escoles amb el valencià com a llengua vehicular. Finalment va repassar el que va costar que el valencià arribara a  Magisteri, aconseguint-lo a València l'any 1978 gràcies a les contínues sol·licituds de l'alumnat (encara que va començar com a assignatura optativa) i a Alacant (també com a optativa) i a Castelló (obligatòria) en 1979. 

• A més, durant la conferència li va posar rostre a grans lluitadores, i ens va explicar com cadascuna va barallar per l'ús i la difusió del valencià a la seua manera.

  Mestres com:

  • Carmen Doménech

  • Maria Ibars

  • María Mulet

  • Didín Puig

  • Carme Miquel

  • Sofia Salvador

  • Empar Granell

  
  
  

      I per descomptat Empar Navarro Giner (1900-1986) que ja en els anys 20 del segle passat, en l'Assemblea de la Nostra Llengua advocava per l'ensenyament en la llengua materna i la necessitat que els docents tingueren una capacitació de llengües durant els seus estudis.

     Va ser una dona avançada al seu temps, feminista i sindicalista, que va haver de passar tres anys en la presó durant la dictadura i que no va poder tornar a exercir com a mestra fins als 68 anys, però que mai es va deixar doblegar i que sempre va alçar la veu davant les injustícies, sense importar-li el preu a pagar.

   

      En conclusió, una conferència apassionant que ens ha mostrat la història del valencià a les aules amb una mirada femenina, i que ens anima a ser les llavors que continuen la lluita perquè la nostra cultura i història seguisca present a les aules i en la vida de la nostra comunitat.

      Personalment m'ha resultat especialment interessant,  perquè l'any passat, en l'assignatura Igualtat de Gènere vaig fer un treball sobre la repressió de les mestres a la província d'Alacant durant el franquisme, utilitzant la informació i la base de dades de l'Arxiu de la democràcia de la nostra universitat. Per això, moltes de les mestres que s'han nomenat al llarg de la conferència, així com alguns fets m'eren coneguts.

      Considere que és una part de la nostra història que hem de conéixer. La situació actual del valencià a les nostres aules i la seua consideració social són el resultat d'anys de repressió i prohibició.

      Per tant, crec que hem de col·laborar acostant-ho a la societat, i per a mi, una de les millors maneres de conéixer i estimar una llengua és a través de la seua literatura.