El betlem de Tirisiti

 El Betlem de Tirisiti és un teatre de titelles que es representa a Alcoi des del s.XIX.

    Els titelles són del tipus de "peu i vareta". Aquesta és una categoria dins dels titelles de vareta, que són tots els que se subjecten mitjançant varetes. Aquestes poden estar fixades a les mans (deixant els peus solts) o com en aquest cas a una base sota els peus del titella. 

    Els titellaires se situen dempeus sota l'escenari i els manegen des d'ací, al mateix temps que activen la resta d'elements de l'escenari.

 

Titellaire durant la representació

Els titelles esperant el seu moment d'actuar

 

 

 

 

    Aquesta manera de moure'ls fa que es moguen ràpid, xoquen els uns amb els altres i siguen molt expressius, accentuant el seu aspecte còmic.

    La representació naix a partir de la tradició belemnista d'Alcoi, sent els artesans dels betlems els que van iniciar les seues representacions. Al principi hi havia diferents artistes que feien representacions, però a poc a poc van deixar de fer-ho fins a quedar només el de Tirisiti.

Antiga barraca on es feien les representacions

 

    Les representacions utilitzen el castellà i el valencià al mateix temps. D'una banda la narradora utilitza el castellà per a les parts declamades, que es concentren sobretoto al principi, durant l'especificació del naixement de Jesús. D'altra banda, utilitza el valencià quan parla directament amb els titelles, o quan tradueix el que diu el protagonista. La narradora va passant d'un idioma a un altre.

    En general, utilitza el castellà per a les parts més formals i el valencià com la llengua del poble, ja que es dirigeix tant als titelles com al públic en valencià. D'aquesta manera fa una separació entre formal i col·loquial amb l'ús de cada llengua només en un registre. Tenint en compte l'antiga que és la representació (i encara que segur que ha tingut canvis), podem fer-nos una idea de la consideració que ja tenien ambdues llengües.

    Quan parla Tirisiti ho fa utilitzant una llengüeta que fa difícil entendre el que diu, encara que utilitza el ritme perque el públic s'imagine el que diu. Per exemple, canta diferents melodies al llarg de la representació, com quan imita a Monserrat Caballé. La narradora va traduint el que diu al públic, creant un diàleg amb ell molt còmic.

    Els personatges principals són:

• Tirisiti, el protagonista, un vague i poregós que es fica amb tots.

• Tereseta, la xica que li agrada.

• L'Agüelo, un ancià malhumorat que es baralla amb tots, especialment amb l'escolà i Tirisiti.

• El Seré, que sale donant les hores però que arma un embolic passant de l'una a l'altra quan vol.

• La Sagrada Família, que representen l'escena clàssica de la cerca de posada, el naixement, l'arribada dels reis mags i la fugida dels romans.

• Els Reis Mags: que apareixen per a portar els seus presents a Jesús.

• El Clergat, que té una relació molt especial amb Tereseta.

• Els Festers, que apareixen al final representant als diferents grups de moros i cristians d'Alcoi.
• Sant Jordi, que apareix al castell cap al final.
  

Alguns dels titelles

    Encara que la funció no varia, cada any s'introdueixen bromes de l'actualitat (l'helicòpter de Rajoy per exemple), així com referències a la vida del poble que els espectadors poden reconéixer (bars de la localitat per exemple).

    La narració té un to còmic, que la fa molt divertida sobretot per als més xicotets. El text s'acompanya d'efectes còmics com a persecucions (la part de Tirisiti i el bou), colps, carreres i personatges que miren per a on no és i el públic ha de dir-li què fer.

    També hi ha jocs de paraules (L'estime del comú quan no hi ha ningú) o referències a personatges coneguts antigament, com el globus del final que és el globus de Milà, que feia acrobàcies amb globus i va actuar a Alcoi en el s.XIX.