Animacions Lectores

 Els últims dies de classe els hem dedicats a les animacions lectores realitzades pels grups d'alumnes.
Calia triar un autor o autora, una obra en concret o diverses i plantejar una dinàmica per a presentar-lo a l'aula i aconseguir que l'alumnat s'interessara per la lectura de les seues obres.

 

El primer grup ens va presentar a Fina Masgrau i la seua obra La Marieta i el telèfon.
Per a això van utilitzar un xicotet teatre i marionetes de paper. 

La representació va ser molt divertida, els companys van interpretar amb molta gràcia els personatges, i ens van informar adequadament sobre l'autora. Han tingut alguns problemes, però han sabut solucionar-nos i el resultat ha sigut molt entretingut.

Quan entrem a l'aula teníem com l'entrada d'un teatre, ens donaven un tiquet i un xicotet got amb roses dolces. En finalitzar han repartit un detall a cada espectador.

Encara que el recurs del teatre és conegut, donada l'edat del lector objectiu d'aquesta obra em va semblar una elecció encertada. A més, el guió l'han realitzat adaptant l'argument del llibre.
El llibre forma part d'una col·lecció anomenada La rata Marieta, i m'han semblat una bona elecció per a primers lectors.

Ací un xicotet vídeo de la representació:

A continuació un altre grup de companys ens va presentar a Anna Manso i la seua obra, La llista d'aniversari.

 Per a donar-nos a conéixer a l'autora han realitzat un concurs amb presentadora i després ja ha començat la representació del llibre. Una era la presentadora i les altres integrants del grup feien de concursants. La idea és interessant però potser els haja faltat una mica de soltesa.

 

Han decidit utilitzar les ombres xineses per a llevar l'obra a l'aula. Han muntat unes taules damunt d'unes altres i les han tapades amb paper negre decorat amb adorns i el títol del llibre.
A més, als costats de la pantalla d'ombres han col·locat caixes més xicotetes folrades de negre i amb adorns en colors vius que ressaltaven i quedaven molt bé.

En conjunt ha resultat bastant correcte, encara que potser havien necessitat assajar una mica més tota la dinàmica. 

Amb això va acabar el primer dia d'animacions lectores.

El dimarts vam  començar amb Joan Ratot d'Enric Valor.
Els companys van realitzar una adaptació de la rondalla tenint en compte el temps de què disposaven i que eren només tres persones.
Un d'ells exercia de narrador, caracteritzat amb la seua vestimenta i els altres dos anaven adoptant els diferents personatges de la rondalla.

 

La representació va començar amb una presentació de l'autor realitzada pel narrador en vers molt original, i que va repassar els aspectes més importants de la vida i obra de Valor.

A continuació va començar la rondalla en si. Malgrat no comptar amb molts recursos, van captar en sentit de l'humor del text, i el seu component absurd. Es notava que li ho estaven passant bé, i ens van contagiar la seua actitud, fent que tots gaudírem molt. 

En conjunt una animació molt divertida, que va saber transmetre l'essència de les rondalles i l'adequades que són per a l'aula. D'una banda com a representació de la cultura valenciana i per  altra banda, com a lectura literària molt entretinguda. La representació que vam veure es podria realitzar amb l'alumnat perfectament, afegint un important component lúdic a l'ensenyament del valencià. 

L'última representació del dimarts ens va portar a l'autora Teresa Duran, i la seua obra Paraula de gos.

 Van començar la seua intervenció amb una presentació de l'autora, recolzada en un power point.
A continuació ens van entretindre amb una representació de marionetes de paper, adaptant el text del conte.

Es notava que havien assajat i es van esforçar per imprimir personalitats diferents a cada personatge. El company que exercia de narrador declamava molt bé, i ens va guiar per la història perfectament. A més executaven bastant bé el moviment de les marionetes, usant-lo com a recurs humorístic en els moments clau.
L'argument, encara que senzill, era molt divertit, i podia imaginar-me representant-lo amb l'alumnat de primer i segon de primària perfectament.

En definitiva, una posada en escena molt correcta i una execució divertida.
Es tracta d'una animació lectora que es pot utilitzar a l'aula, encara que la primera part, la presentació de l'autora potser hauria de fer-se més amena per al públic infantil.

El dimecres va començar amb la presentació de Els amics de Butoni, de l'escriptor Francesc Gisbert.

En entrar a l'aula ens van donar una targeta amb el cartell de l'animació, i darrere d'algunes d'elles hi havia un text escrit i numerat. Amb aquests textos van realitzar la presentació de l'autor, que vam llegir els alumnes que les havíem rebudes a l'atzar.

La idea em va semblar molt interessant, no obstant això, hauria estat bé que després de llegir-les nosaltres elles feren un resum, perquè el discurs quedava una mica fragmentat en llegir-se entre varis i quasi sense context del que anàvem a llegir.

 Després d'això les companyes van realitzar una dramatització del conte. Per a això van haver d'eliminar alguns personatges i adaptar uns altres.

 Aleshores, també van variar una mica la trama, però van saber mantindre bastant bé l'essència de la història.

Cal tindre en compte que no van poder muntar decorats elaborats, i que només eren quatre persones per  actuar.
No obstant això, van saber donar-li gran dinamisme, passant entre el públic en les persecucions, movent-se per tota l'aula i gesticulant en funció dels seus personatges. 

Potser haurien necessitat algun assaig més, i els nervis els van jugar males passades, provocant-les el riure un parell de vegades.

 
En conjunt la narració se seguia fàcilment, el llenguatge utilitzat era adequat per a l'edat de l'alumnat objectiu (primer o segon de primària) i van saber entretindre bastant bé a tothom. 

 

 

L'última animació lectora del dimecres va ser la nostra, que resumiré en una entrada independent.

Finalment, el dijous vam tindre l'animació lectora de l'obra de teatre Pintura fresca de Teresa Broseta.
Les companyes havien preparat una guia de personatges, ja que cadascuna anava a interpretar a dos.

Van començar fent un breu resum de l'autora i les seues obres, per a després explicar l'argument de l'obra que anaven a representar.
Es tractava d'un fragment resumit i adaptat, ja que l'obra original tenia molts més personatges. Però volien intentar que captàrem el sentit de l'absurd i els equívocs que se succeeixen en l'obra original.

L'obra tenia una narradora que anava explicant el que succeïa perquè poguérem seguir l'acció. L'acció se situava en un museu, en el qual les nits de lluna plena els quadres cobren vida i ixen dels seus marcs, però han d'amagar-se dels guardes nocturns. A més un pintor es cola per a pintar tranquil les seues obres favorites, i això provoca bastants complicacions. Segons avança la trama, els protagonistes de les pintures van cometent errors quan tornen als seus quadres.

Encara que em va encantar la idea, i em va semblar una proposta molt divertida per a l'aula, la veritat és que van tindre diversos problemes durant la representació. D'una banda, encara que havien assajat bastant, els nervis les van trair, i va haver-hi diversos moments en els quals el riure els impedia actuar. D'altra banda, haver d'amagar-se per a canviar de vestuari i de personatge li restava ritme a la narració, creant temps morts.

És cert que es van esforçar per fer-nos riure, i ho van aconseguir, però potser la representació hauria necessitat més actors.
Finalment, el decorat els va jugar males passades, i en un moment de l'obra van caure diversos elements, paralitzant el final de la representació.

En conclusió, van tindre algunes fallades, però es van esforçar molt per portar-nos l'obra i l'esperit de l'autora a l'aula, i això es notava.